És necessari que les persones tinguin opinió personal sobre les coses que passen al seu entorn, tant si els afecten com si no. Aquesta afirmació ens porta ràpidament a pensar que també és inevitable que quan aquestes persones són periodistes, els seus escrits, articles o reportatges se'n puguin impregnar.
Ara bé, una cosa és impregnar-se'n una mica i l'altre molt diferent és ficar-s'hi de cap a peus.
En alguns (o molts) mitjans de comunicació, quan es tracten qüestions religioses, ideològiques, econòmiques, socials, polítiques o personals, es poden cuinar notícies i titulars amb un cert biaix per afavorir o defensar una posició personal sobre un determinat tema. El posicionament pot ser personal del periodista o institucional per part del mitjà.
En el moment en que s'accepta aquesta pràctica com a “habitual” arribem a un terreny pantanós. És fàcil arribar a la conclusió que alguns periodistes o mitjans perverteixin el sistema manipulant la informació.
Estem bombardejats amb infinitat de notícies, titulars i informació de dubtosa procedència, on les xarxes socials han contribuït especialment a magnificar-ne el seu efecte sobre les persones.
Aquest fet ens obliga a aplicar un criteri personal a l'hora de valorar el que ens arribar als ulls o a les orelles, però penso que a l'hora de la veritat pot ser més difícil del que un es pensa saber què és veritat i què no ho és.
L'efecte viral que pot patir la informació en les xarxes socials, pot ser positiu quan es tracta d'actuar d'altaveu de notícies que potser passarien desapercebudes, o pot ser extremadament perillós quan es tracta de fer córrer com la pólvora rumors infundats o mentides.
Crec que ja n'hi ha prou de tanta manipulació. Els propis periodistes i mitjans han de posar fre a aquesta pràctica tant perversa, o al final acabarem fins hi tot dubtant de nosaltres mateixos.
Manipulació?, no gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada