El #25N ja ha passat i la ressaca ja s'hauria d'haver paït. Tant si va ser una nit eufòrica, decepcionant, trista, plena de ràbia o alegre, aquella nit ja és història. Jo sempre podré dir que hi vaig ser, ja que em van nomenar President d'una mesa electoral, però aquest fet no deixa de ser anecdòtic.
Ni PSC ha caigut en el pou que semblava que farien cap, ni CIU ha aconseguit la tant esperada majoria excepcional, però encara menys s'ha prononciat la majoria silenciosa tant pregonada pel PPC.
Al final tots satisfets, cadascú fent la seva pròpia valoració d'uns resultats que són únics. I dic únic perquè només n'hi ha uns, tot i que no deixa de sorprendre'm com de dispars poden ser les interpretacions fetes dels resultats de les eleccions a la Presidència de la Generalitat de Catalunya en funció del color dels ulls amb els que es miren.
He intentat nodrir-me d'opinions fent un cop d'ull a diferents mitjans de comunicació, tant catalans com de la resta de l'Estat Espanyol i no deixa de ser sorprenent que, per tenir una valoració global, el màxim d'objectiva possible, dels resultats obtinguts per part dels partits catalans, haguem de llegir la premsa internacional.
Topem novament amb la manipulació de la informació, tant per part dels mitjans de comunicació com de les opinions provinents de l'Estat Espanyol.Les enquestes apuntaven a una majoria clara per a que Mas liderés de forma clara i rotunda el camí a l'Estat Propi, però els resultats han posat sobre la taula la necessitat de liderar conjuntament amb altres forces aquest procés.
La participació multitudinària d'aquest diumenge és fruit de la necessitat dels catalans i catalanes de canviar les coses. Ara toca deixar de banda les lamentacions i mirar endavant, com cada dia.
Així doncs, independentment del que esperàveu d'aquestes eleccions, el més important és tenir clar que ara es planteja un repte important, un repte de futur.
Som imparables! #podem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada