L'inesperat final d'un viatge

'Vía de tren' - Foto de Mingorance

Sembla que només les tragèdies alienes ens serveixen per obrir els ulls i adonar-nos del fràgils que arriben a ser les nostres vides. És obvi que no viurem indefinidament però, tot i que no cal començar el dia pensant en que aquell pot ser l'últim, de tant en tant es bo aturar-se a reflexionar.

Reflexionar sobre què ens agradaria ser de “grans”, en quin indret ens agradaria viure, quina afició voldríem recuperar, amb quin amic que fa dies que no veiem ens agradaria fer un cafè, a què ens agradaria destinar el nostre temps lliure, amb quina persona ens agradaria compartir les nostres vides...en definitiva, reflexionar sobre quins són els nostres somnis, però sobretot reflexionar sobre el què estem fent per a fer-los realitat.

De tota reflexió, però, cal treure'n conclusions. Només viurem una vegada i el compte enrere ja ha començat. Val la pena aprofitar cada instant de les nostres vides perquè un dia serà l'últim...i, arribat aquest punt, ja no podrem tornar a començar.

A continuació us deixo el videoclip de la cançó "Love me again", d'una de les sensacions del moment, John Newman, el noi del tupé. És una de les caçons que més està sonant aquest estiu i, casualment, també té un final inesperat.

Ara ja toca pensar en el cap de setmana! ;-)

També la trobaràs a la meva llista de música.