Ahir a la nit van emetre al programa Sense Ficció (tv3), el documental “Veus d'una generació”. Aquest documental mostra, a partir del testimoni de 50 joves d'entre 18 i 35 anys, la visió que tenen de la crisis. S'expliquen experiències personals de com els ha afectat i els està afectant la crisi.
Quan un pertany a aquesta generació, és fàcil veure's identificat en el que es diu i s'explica en el documental, però el pitjor de tot és veure com molts d'aquests joves arriben a la conclusió que pertanyen a una generació perduda.
Personalment penso que som una generació estafada, però no perduda. El sistema ens ha enganyat. Després de fer tot el que se'ns ha demanat, els joves ens trobem en un context de crisi en el que les oportunitats laborals són escasses i on treballar del que un ha estudiat és molt difícil.
Penso que no podem acceptar ser una generació perduda perquè la vida segueix i no podem esperar a que vinguin millors temps. Ningú diu que sigui fàcil, però ara més que mai cal mirar endavant.
Si us interessa, seguint el següent enllaç podeu veure el documental: veure documental.
També trobareu més informació al blog de Sense Ficció i a la web del documental.
Ara més que mai,
#Semprepositiu
#Semprepositiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada