Aquell instant

Està plovent.

 

Estic al sofà, i des d'allà puc veure com plou. M'agrada. Les gotes van topant una darrera l'altra contra tot el que es va interposant en el seu camí, però tot i això, no deixen de caure, no deixen d'insistir.

 

Agafo l'ordinador i començo a teclejar...crec que necessito escriure. Em miro la pantalla i m'adono que un cafè amb llet pot ser el complement perfecte. M'aixeco i vaig a la cuina.

 

Comença el ritual de cafetera en marxa i microones en funcionament per acabar tenint el millor cafè amb llet del món.

 

Torno al sofà i agafo de nou l'ordinador però abans de seguir escrivint, un glop de degustació. Intens. Calent. Perfecte.

 

Miro de nou per la finestra i segueix plovent...i és ara quan arriba aquell instant en que sembla que el temps s'hagi aturat del tot, aquell instant en que res es mou. Aquell instant en que tot l'univers està pendent de la pluja, contemplant com les gotes d'aigua cauen. És aquell instant de felicitat absoluta que per res del món em vull perdre.

#Semprepositiu